L'origen del Cava es troba associat a l'esplendor de la viticultura catalana de mitjans. segle XIX i a la notorietat que va aconseguir el champagne a finals del segle XVIII. Els estudis de microbiologia de Louis Pasteur aplicats al vi van suposar poder controlar la segona fermentació a l'ampolla, i el descobriment del tap de suro va fer que no es perdessin les bombolles que es produeixen en el vi. Així va néixer el mètode tradicional o champenoise.

Durant el segle XIX, diverses famílies de Sant Sadurní d'Anoia comencen a fer recerca sobre aquesta nova tècnica d'elaboració i l'apliquen als conreus de la zona. Fruit dels estudis i dels assaigs que fan, vinculats al prestigiós Institut Agrícola Català de Sant Isidre, aposten per les varietats autòctones de raïm blanc. D'aquesta manera neix el Cava, amb una entitat peculiar que li és pròpia i diferent de qualsevol altre vi escumós de qualitat.

El 1872, Josep Raventós i Fatjó, de la històrica casa Codorniu, elabora les primeres 3.000 ampolles de Cava seguint el mètode tradicional de segona fermentació a l'ampolla. És el seu fill i hereu, en Manuel Raventós Domènech, qui inicia l'expansió i la consolidació de la casa. Altres productors de la vila també comencen a elaborar-ne i fan de Sant Sadurní d'Anoia la capital neuràlgica del Cava.

Durant els anys 20 del segle passat, el Cava es consolida al mercat espanyol, on té un gran creixement en els anys 60 i es consolida internacionalment en els 80. Avui és un dels sectors vitivinícoles més dinàmics i pròspers de la viticultura, bàsicament catalana, amb una producció que ha superat els 200 milions d'ampolles a l'any, que arriben als consumidors de tot el món.

La zona de producció del Cava la integren 160 municipis situats en set comunitats autònomes. La majoria d'aquests municipis es troben a la zona vinícola catalana de les comarques de Barcelona (67), Tarragona (52), Lleida (12) i Girona (5).

Les varietats de raïm que s’utilitzen són variades però predominen les de raïm blanc com el macabeu, el xarel·lo i la parellada i, a més, també hi ha el chardonnay i la subirat parent ó malvasia de la rioja i dues varietats de raïm negre: la garnatxa negra i el monestrell. Hi ha dues varietats negres més que només s'autoritzen per a elaborar cava rosat: el pinot negre i el trepat.

Segons la quantitat de sucre que s’afageix en el licor d’expedició hi ha diferentes classes de cava:

NATURE. Cava molt sec sense licor d’expedició.

EXTRA BRUT.Cava molt sec amb continguts de sucre inferiors als 6 Gr./litre.

BRUT. Cava sec amb una proporció de sucre inferior al 15 grs./litre.

EXTRA SEC.de 12 a 20 grs/litre de sucre.

SEC: de 17 a 35 grs./litre de sucre.

SEMI: de 33 a 50 grs./litre de sucre.