Scomber scombrus

Ja en el segle III a.c. els Romans i el Fenicis utilitzaven aquesta varietat de peix que en aquella època, com actualment, era un peix que abundava en el Mediterrani. Havien descobert que assecant el verat al sol era un gran aliment per transportar a les grans guerres. També un altre sistema de conservació utilitzat era la salació mitjançant l’emmagatzament en grans tines.

Avui en dia en el món de la restauració no és un peix gaire apreciat. Com passava temps enrera amb el bacallà. I com aquest, creiem que en un futur no molt llunyà serà un dels peixos més predilectes degut al seu alt contingut nutritiu.

Nutricionalment podem dir que els seus greixos insaturats són bons per la formació de fibra i glucosa sanguínia; també conté fòsfor i sodi pel desenvolupament dels ossos i del creixement del cos humà.

Aquest peix d’estacionalitat molt acusada, de maig a juliol i que no acostuma a superar els trenta centímetes de llargada, accepta moltes preparacions culinàries: al forn, a la brasa, en escabetx,...