XERREM AMB Alba Balcells, directora de l'INCAVI

Quina és la tasca de l’Institut Català de la Vinya i el Vi?

L’INCAVI és un institut científic dedicat a la recerca i la investigació vitivinícola que té com a objectius impulsar els vins catalans i fer-los més competitius al mercat interior i exterior, treballar per l’excel·lència i la qualitat, promoure la recerca, l’experimentació i la transferència de tecnologia així com difondre la cultura del vi i les Denominacions d’Origen. No existeix un organisme semblant al món. És únic i ara avancem per impulsar-lo i posar-lo al dia per donar suport estratègic al sector.

Quines són les principals línies de treball d’aquest mandat?

Com explicava, tenim l’encàrrec de transformar l’INCAVI en la seva següent versió. Treballem perquè esdevingui un referent com a agent dinamitzador del sector vitivinícola català. Per això hem  definit i aprovat durant aquest primer any de mandat el Pla Estratègic #HoritzóIncavi2025, amb 23 projectes claus, per convertir-lo en la palanca de l’excel·lència del vi català. Després de 42 anys era el moment de fer una revisió en profunditat que ens orienti a  augmentar la investigació i el coneixement en un context de canvi climàtic i global, la digitalització i l’aplicació, entre d’altres, d’una estratègia per a l’augment de la notorietat del vi català en l’àmbit nacional i internacional.

Si fem una radiografia del món vitivinícola a Catalunya, a grans trets què hi veiem?

El sector vitivinícola català és altament dinàmic, resilient, amb gran capacitat d’adaptació i amb una aposta constant per la professionalització i la millora;  la sostenibilitat i la innovació. El del vi és, sense cap mena de dubte, un sector referent en l’àmbit agroalimentari català. I també, el que millor representa el nostre país al món. És paisatges, patrimoni, cultures locals, gastronomia, història i molt més.

I si la fem a l’Empordà?

Veiem activitat i una aposta molt ferma per l’autenticitat i la singularització: la proximitat, les varietats autòctones i el realçament del caràcter propi del clima, la història i el terrer. I amb persones referents a tot Catalunya al capdavant de grans projectes. L’Empordà, està coliderant l’impuls i el potencial del vi al nostre país.

Les formes de produir vi i els gustos dels consumidors estan canviant tan ràpid com a vegades sembla?

Detectem que cada cop hi ha més interès per conèixer l’origen i tot el que envolta als vins. Per això aquesta aposta per les varietats pròpies, i per la recuperació de les varietats oblidades, minoritàries, que són part del patrimoni del nostre país. Catalunya és de les regions europees amb una trajectòria més ampla. 3.000 anys d’història en el cultiu de la vinya. I, en un context de canvi climàtic, aquests vins poden ser una possibilitat atractiva per als cellers i per al consumidor. Des de l’INCAVI estem connectats amb les principals tendències al món i una és, per exemple, un interès creixent pels vins amb menys alcohol, mínima intervenció o els ancestrals, per exemple.

Parlem del nostre sector: creus que els restaurants inclouen prou vi català a les seves cartes?

Cada cop hi ha una major presència de vi català als restaurants, a les botigues especialitzades, als lineals del supermercat. El consumidor té cada vegada més interès pels productes de proximitat i també hi ha un interès pel món del vi i pels seus protagonistes. Hi ha feina per fer encara: quatre de cada deu ampolles de vi consumides a Catalunya són de vi català. S’està fent molt bona feina des de les DO, els propis cellers i també les institucions que treballem per reparar aquesta anomalia en un país productor.  

Com de desenvolupades estan les propostes enoturístiques que es fan tant al conjunt del país com a l’Empordà?

Des del Govern de la Generalitat s’està fent una aposta importantíssima: es destinen 12 milions d’euros a l’Estratègia de turisme enogastronòmic de Catalunya, amb la voluntat de convertir Catalunya en una referència a Europa. L’enoturisme ofereix un model responsable, de qualitat i sostenible, qualitats que busca el turista actual. I l’Empordà, amb la seva Ruta del Vi, és un dels destins enogastronòmics referents.

Sentim constantment la paraula “desestacionalizar”. L’enoturisme ha de ser una les principals apostes per aconseguir-ho?

De fet, hi ha cada cop una major desestacionalització en molts àmbits. El consum de vi ja no es concentra la major part en una època concreta de l’any, com Nadal, sinó que ja es reparteix al llarg dels mesos. I amb el turisme passa el mateix. L’enoturisme ofereix activitats i propostes durant tot l’any i arreu del país gràcies a que el paisatge de la vinya i el procés de producció evoluciona i és canviant al llarg de l’any. Sempre és una bona època per visitar un celler o passejar entre vinyes.

Tornem al camp. A les vinyes catalanes, i a la pagesia en general, quin és el pes de les dones joves? Hi ha present i futur?

Hi ha present, i tant que sí. Fa molts pocs dies hem presentat un llibre preciós de la Maria Rosa Ferré, “Converses a peu de vinya. 50 viticultores del Penedès” que traspua la força i al potència de les dones en aquest sector. I el que passa al Penedès passa també a molts altres territoris, com aquí a les comarques gironines. Hi ha present i hi ha futur, hem de visibilitzar aquestes dones pageses, facilitar oportunitats perquè entrin a participar en els espais de presa de decisió. Vivim una evolució enològica de primer ordre. I les dones joves hi tenen molt a dir.

Quin gran repte pendent del sector t’agradaria veure complert?

Catalunya ha de passar de ser país productor a ser país coneixedor per acabar sent país consumidor. Només així podrem revertir l’actual situació que encara no ens bevem els nostres propis vins. Val a dir que l’Empordà és de les regions que en queden al marge.