XERREM AMB Jaume i Josep Font, 46 anys al capdavant del Sa Punta

Comencem pel final: destacats noms de la gastronomia catalana van formar part d’una festa de comiat aquí al Sa Punta fa unes setmanes. Com ho vau viure?

JOSEP - Pensem que hem tingut una vida laboral bastant llarga i vam voler donar les gràcies a tots els amics i clients que ho han fet possible. De fet, molts dels que eren clients havien passat a ser amics. Va ser una bonica manera de fer un reconeixement a tota aquella gent que durant quaranta-sis anys ha estat fidel a la família Font i que ens ha tingut com un dels seus restaurants favorits.

Deixeu un negoci al que heu dedicat força més de mitja vida.  Com ho viviu?

JAUME - Bé, perquè de moment encara no ens hem avorrit. Ens estem posicionant respecte a les nostres vides privades. Sí que trobarem a faltar la feina perquè és gratificant. El que no ho és tant són els problemes que genera:  els temes de personal, els inconvenients del dia a dia...

Les dificultats del sector, com la manca de personal, han influït en la decisió de plegar, o simplement era el moment de jubilar-se?

JAUME – Amb 73 anys un ja ha de pensar en plegar abans que ho digui el metge, però sí que és veritat que la pressió lligada a la feina ha crescut molt els últims anys.

JOSEP – Des de la pandèmia s’ha notat molt tot el relacionat amb temes laborals. Els treballadors han de fer vuit hores i als llocs de costa, que és diferent a les grans ciutats, és difícil tenir dues plantilles, organitzar horaris... Tot això ens ha ajudat a prendre aquesta decisió. Hem de donar pas a la joventut: ells ho veuen diferent i, possiblement, ho faran millor. Pel que fa a la resta, dir que per nosaltres venir a la feina era com un esport, un ‘hobby’, sobretot gràcies a una clientela molt agradable.

Com veieu la nova gestió de l’hotel?

JOSEP - Són gent professional amb les idees molt clares. Tenen un futur bo i, tot i que durant uns mesos potser es notarà que s’està fent un canvi, en menys d’un any estaran totalment adaptats i amb millors projectes que els nostres. Això és així perquè nosaltres estem al final de la nostra carrera laboral i ells tot just estan a la meitat.

Jaume, tu personalment els has transmès els secrets de la teva cuina?

JAUME - No ha calgut perquè hem deixat la cuina amb en Pep Martínez al capdavant. En Pep fa temps que treballa aquí i coneix la casa.

JOSEP – Afegir que abans de treballar aquí havia estat a varis restaurants amb Estrella Michelin a França. No és una persona que s’hagi passat la vida fent només cuina regional, té una ment molt oberta.

Se us considera uns dels precursors de l’alta gastronomia al nostre territori. Quan vau començar ja teníeu clara la proposta que volíeu oferir?

JAUME – Ens ho hem anat trobant. Hem hagut d’aprendre molt, mirar què es feia a l’entorn i cap a on anava la nostra cuina. Potser sí que hem tingut certa importància al territori. Per exemple, vam crear el grup dels Cinc Magnífics del Baix Empordà, precursor de la Cuina de l’Empordanet, en el que ja fèiem accions que encara es fan avui dia, com la cuina a quatre mans amb alguns dels restaurants més punters de Catalunya, algun del País Basc... Érem restaurants que estàvem creixent i ens havíem de donar suport els uns als altres perquè la gent conegués la nostra feina.

Com definiríeu l’establiment que ara deixeu?

JOSEP - Inicialment vam començar amb un restaurant que vam aconseguir portar a un lloc elevat de la gastronomia catalana. Com que funcionava bé vam decidir fer-hi un hotel al costat. Els nostres clients i amics venien una setmana al Sa Punta perquè hi tenien una bona taula. De la mateixa manera que hi ha hotels que tenen restaurant, nosaltres podríem dir que som un restaurant amb un hotel.

JAUME – Possiblement els nous propietaris ho enfocaran d’una altra manera. Invertiran més temps i recursos en les habitacions. Nosaltres veníem del món de la cuina i de la sala, respectivament, i ens semblava més fàcil fer això que portar un hotel. Són feines que van molt lligades però que no tenen res a veure.

Com veieu l’oferta actual de restaurants gastronòmics a la zona?

JAUME – Ha crescut molt. Quan vam començar érem ben pocs. Ara n’hi ha alguns que estan molt i molt bé, podem presumir de bona cuina. A veure si tenim sort i això encara pot augmentar més, tot i que ja és complicat perquè a l’estiu ens arriba molta gent de fora i a vegades la feina no es pot fer tan bé com un voldria. S’hauria d’intentar que els estius fossin més llargs, que hi hagués moviment tot l’any. Fa fred quatre dies a l’any, la resta fa un temps magnífic que hauríem d’aprofitar.

JOSEP – El bon menjar s’ha implantat molt. Durant anys hi ha hagut una gran publicitat a través dels mitjans de comunicació. Per contra, s’han oblidat una mica de la sala. A la zona de l’Empordà el servei encara pot millorar. Si hagués de puntuar la cuina li posaria un 9, però la sala no passaria dels 6 punts. Falta que els que arribem a tocar una cosa tan sensible com el tracte i el benestar de les persones tinguem uns estudis a l’alçada en matèria de respecte al pròxim i de bones maneres de cara al client. A les escoles d’hostaleria ensenyen a portar plats i a explicar què porten aquests plats, però no s’hi aprèn què se li ha de dir a una persona quan entra per la porta. Això és el que fa que el teu client passi a ser molt assidu o, fins i tot, un amic.