XERREM AMB Salva Vendrell, president del Gremi de Restauració de Barcelona

Amb quin Gremi de Restauració de Barcelona t’has trobat en els darrers mesos? Com definiries el seu estat de salut?

He tingut la sort d’arribar en un bon moment. L’entitat ha sabut professionalitzar-se i té molt clara quina és la seva missió: acompanyar els restauradors en tot allò que necessitin i defensar els seus interessos. Malauradament, durant la darrera dècada el sector ha rebut molts atacs en forma de decisions polítiques que l’han perjudicat, i aquí el Gremi s’ha mostrat sempre molt combatiu. Al mateix temps, som una casa que presta serveis professionals als agremiats, un suport que resulta indispensable per als restauradors més petits. En un sector tan regulat com el nostre, l’única manera d’estar al dia de tot és formant part del gremi del territori en qüestió.

Quins són els principals reptes de la vostra entitat?

Seguir al costat dels restauradors liderant les lluites del sector, tant les actuals com les noves que puguin sorgir. Una d’elles és l’intrusisme. Darrerament estem veient com negocis d’altres sectors incorporen un espai de restauració i, a partir d’aquest moment, passen a competir (sovint amb avantatges) amb els bars i restaurants tradicionals. Aquesta també ha de ser una funció dels gremis del nostre sector: defensar l’ofici i la professió de restaurador.

Sou molt crítics amb l’administració pública, sobretot a les xarxes socials. Sentiu que la classe política maltracta el sector?

Els propis restauradors així ho han manifestat. Segons una enquesta de clima empresarial que vam realitzar el passat mes d’octubre, el 90% dels empresaris de la restauració considera que els polítics no són conscients de l’esforç que suposa tirar endavant un bar o un restaurant a Barcelona. De fet, les diferents administracions són la principal preocupació del sector. Això hauria de fer reflexionar els dirigents polítics amb independència de la seva ideologia. L’administració no pot donar l’esquena a les empreses. Més aviat al contrari: hi hauríem de trobar un aliat, algú en qui recolzar-nos, un còmplice que ens ajudi a ser més competitius, a donar millor servei a la ciutat.

A l’Ajuntament de Barcelona, en concret, quines demandes li feu actualment?

Durant aquest mandat s’han pres dues decisions que cal revertir. La primera, l’increment desmesurat de la taxa de terrasses. En cap moment els restauradors hem qüestionat que s’hagi de pagar un tribut per ocupar la via pública, però no té sentit que la taxa barcelonina sigui cinc vegades superior a la de Madrid. Això ens fa menys competitius. La mesura es va aprovar a les acaballes del 2019, però s’ha mantingut en suspens des de l’inici de la pandèmia. El govern que surti escollit a les properes eleccions municipals haurà d’entomar aquest conflicte. L’altra qüestió que ens preocupa és la retallada horària que s’ha imposat a les terrasses d’una dotzena de punts de la ciutat. Els problemes en aquests indrets ─ho diuen els informes que ha elaborat l’Ajuntament─ tenen a veure amb els botellots, l’incivisme o l’ús intensiu de l’espai públic, però no amb les terrasses. De fet, els horaris de funcionament en el conjunt de la ciutat ja eren dels més restrictius de Catalunya i de la resta d’Espanya, i ara ho són encara més.

Ara que s’acosta la campanya electoral, us posicionareu a favor d’uns o altres?

El Gremi i, per extensió, les organitzacions empresarials hem de mantenir-nos neutrals en relació a tots els processos electorals. Amb independència de les preferències individuals que puguem tenir les persones que representem l’entitat, el nostre deure és entendre’ns i mirar de treballar amb el govern de torn, sigui quin sigui el seu color polític; entendre’ns quan és possible, evidentment, però també manifestar desacord quan les mesures que es plantegen poden perjudicar els restauradors. Quant als comicis municipals del proper mes de maig, hem començat ja a reunir-nos amb els diferents candidats/es a l’alcaldia de Barcelona per traslladar-los les peticions i necessitats dels restauradors.

A la Costa Brava una de les grans preocupacions dels darrers mesos ha estat la manca de personal. Això també passa a la vostra ciutat?

Ara per ara costa trobar personal qualificat a gairebé tots els sectors, no únicament en l’àmbit dels serveis. Per això la formació, també la dels treballadors en actiu, és molt important.

Una última pregunta, a títol personal. Fins ara eres president de Barcelona Comerç, també ho ets del Club Voleibol Sant Cugat. Què t’agrada del món associatiu?

No voldria semblar ingenu, però realment penso que l’associacionisme és una eina molt potent per millorar el món partint de la realitat més immediata de cadascú. M’estimo Barcelona i m’agrada treballar pel progrés de la ciutat. Ho he fet com a president de Barcelona Comerç i ara al capdavant del Gremi de Restauració. Creure en el projecte és imprescindible. Així em sento també pel que fa al voleibol: és meravellós ser partícip que l’esport femení es continuï professionalitzant i que cada dia interessi a més persones.

AQUESTA ENTREVISTA FORMA PART DE LA REVISTA TIMÓ nº 336. LLEGIU-LA COMPLETA AQUÍ